Índex de la felicitat

Doncs resulta que l'altre dia escoltant una conferencia de Ferran Salmurri sobre Llibertat Emocional vaig descobrir que la felicitat es pot mesurar. I avui us vull explicar tot el que vaig aprendre per tal que vosaltres pugueu saber quin grau de felicitat teniu, i d'aquesta manera, desconstruint el que significa felicitat: saber quins són els teus punts forts i en què pots millorar per augmentar aquest termòmetre. 

Què és la felicitat? 

És la primera pregunta que ens hem de fer si volem mesurar-la. Què creus que és per a tu la felicitat? Per què costa aconseguir-la i sobretot mantenir-la? Per què diuen que la felicitat l'hem de trobar en el nostre interior i no a costa dels altres?  Per què els diners no donen la felicitat? 

Doncs bé, la resposta és que la felicitat és un sentiment i que aquest depen de 5 variables. I com veureu en cap de les variables té a veure els diners, ni tan sols el context o elements externs. La felicitat està pell en dins. 

Variables a mesurar.

Les persones que són felices tenen un gran nivell d'autoestima, és a dir, que tenen una imatge d'ells mateixos bastant bona. Es senten segurs i orgullosos del que representen. 











Si tens un elevat nivell d'autocontrol de la conducta vol dir que et marques propòsits i els compleixes. És la força de voluntat. Això vol dir no tenir mandra per a complir-los i no pensar en la impossibilitat i acabar abandonant els propòsits. (Aquí entra apuntar-te al gimnàs i no anar mai, fer-te un planning d'estudi i no complir-ho...) En definitiva trair-te a tu mateix. 

L'autocontrol emocional depen de l'estabilitat de les emocions. Tindràs autocontrol emocional si els teus estats d'ànim mantenen una estabilitat (cal que siguin estat d'ànims positius, no val estar sempre igual de "fotut") L'autocontrol també consta en no tenir canvis inesperats en les teves emocions i poder-les controlar. 

Les persones felices tenen un estil cognitiu positiu, és a dir, veuen solucions als problemes i en definitiva veuen els aspectes positius de les coses o fets que els succeeixen. 

Com ens relacionem amb els demés també és important en el termòmetre de la felicitat. Les persones felices tenen un equilibri entre quantitat i qualitat en les relacions. 


Com es calcula l´índex de la felicitat?

Pas 1

Quan ja coneixem les diferents variables, simplement hem de reflexionar sobre cada aspecte per separat i posar una nota del 0 al 10 segons creiem que sigui el nostre nivell. Com és un aspecte que depen molt ens podem fixar en com ho hem fet en l'últim mes. Quina nota et posaries en les 5 diferents variables durant l'últim mes? 

Nota del 0 al 10 en autoestima = 
Nota del 0 al 10 en autocontrol de conducta = 
Nota del 0 al 10 en autocontrol emocional = 
Nota del 0 al 10 en pensament positiu = 
Nota del 0 al 10 en relacions amb els altres = 

Pas 2

Un cop tens les 5 diferents notes: suma-les

Pas 3

Un cop tens el resultat de la suma, fes la mitja dividint el resultat entre 5. 

I així és com s'obté l' IF = L'ÍNDEX DE LA FELICITAT. 


Resultats

Un cop saps aquesta nota del 0 al 10 sobre la teva felicitat: 

1) T'agrada la puntuació?
2) Creus que la podries millorar?
3) T'agradaria augmentar-la? 

Doncs ara ho tens més fàcil que mai, només has de tornar a revisar les diferents variables i reflexionar sobre la puntuació que li has donat a cada una. I començar a treballar des de JA aquells punts que et fan perdre una mica de felicitat. 




Us ha agradat? Jo quan ho vaig descobrir em va encantar! No pel fet de posar-me nota a la meva felicitat sinó pel fet de poder revisar punt per punt què és el que construeix la felicitat i llavors poder atacar amb més força aquells punts en els que puc flaquejar més. 

New look!

Bona niit a tots!

Sisi, ja ho veieu nova imatge de la Butxaca. El meu blog canvia com jo, així que tocava un nou aspecte per un nou capítol de la meva vida. 

Aquesta etapa és l'etapa POST-AUPAIR. Com ja sabeu he estat vivint uns mesos a Winchester i l'experiència ha estat increïble! Ara toca recollir i organitzar bé tots els aprenentatges que he adquirit i no oblidar-los mai. 

Us agrada el nou fons? Aquesta fusta de color blau és una foto que vaig fer quan vaig estar a Bournemouth on vaig quedar enamorada de les casetes de la platja. 

Res més, ara que ja estic instal·lada a Barcelona hi hauran noves entrades. Aquest mes estic fent un curset a prisma sobre Programació Neurolingüistica, és molt interessant! Ja us explicaré.

De moment si us ha agradat la nova imatge podeu deixar-me un comentari, o si teniu algun suggeriment o alguna proposta per noves entrades... ENDAVANT! Comenteu! 

Winchester I will miss you

Ja estem a 3 de maig, amb la maleta apunt de tancar (i explotar) i amb la llagrimeta als ulls... s'ha acabat aquesta experiència/aventura! 

Ni en les millors suposicions m'ho hagués imaginat tant perfecte i es que la família i jo hem encaixat 100%. Abans de venir aquí no m'hagués imaginat que estaria tan en contacte amb el món de l'educació i que veuria i aprendria tant respecte a metodologies, cançons i jocs. 

I es que dóna gust topar-se amb una família tan implicada amb l'educació dels seus fills, que els hi agrada llegir sobre bones pràctiques educatives i portar-les a terme. He estat encantada aquí perquè sobretot la mare i jo tenim la mateixa idea d'educació i hem anat "a la par" sense cap problema. A més m'he sentit escoltada i valorada sobre aquest tema.

És increïble tot el que he après aquí, setmanalment he anat a classe de ciència per a petits, a cantar cançons, a una activitat semblant a psicomotricitat, a gimnàstica (sisi, barres, tombarelles específicament gimnàstica no EF), a hípica.... Desprès he viscut experiències esporàdiques com la granja, un dia a una escola o Mr Easter Bunny...

Quaaaaaaaaantes idees me'n porto a la butxaca! He après (i interioritzat) moltissimes cançons, moltissims experiments, moltissims jocs... 

He guanyat/après moltes coses amb aquesta experiència (a part d'uns quants kilos més), i me'n porto uns quants títols nous o si més no renovats. 

+ Responsable. Responsabilitat amb els nens (menjar sa, seguretat vial, seguretat a casa..) 

+ Competent. Ser competent en tot el que se't demana encara que no ho hagis fet mai (entre ells conduir el cotxe sense morir d'un infart conduint per l'esquerra) 

+ Cuinera. He après a cuinar (faiiiig unes truites de patates i uns gazpachos que els tenen encantats) 

+ Negociadora. He après a convèncer/pactar/tractar amb una nena de 2 anys i mig (l'època del NO) 

+ Nappy changing profesional. Puc canviar bolquers amb els ulls tancats i on tu vulguis. (he provat tots els canviadors públics existents, bars, cases, maleter del cotxe...) 

+ Corredora professional en busca d'un lavabo. He viscut de primera mà el canvi bolquer-control d'esfínters. I quan la nena deia "I need a pipi" aquí corria tothom.

+ Cantant 24 hores. Tan en català, en castellà o en anglès. Les cançons han estat les meves aliades. 

+ Contacontes professional. I en anglès! 

+ Experta en el Doble Pram (cotxet doble) entrant al bus, a les cafeteries, a la biblioteca... totes les portes semblaven resistir-se però al final acabavem passant.

+ Màster en mobilitat per Londres. La primera vegada que vaig anar vaig quedar espantada de la grandiositat del metro, de las mil línies que hi ha i de que no per estar en un color el tren que passa per aquella andana passarà per tota la línia, també de les mil voltes que donen els Doble decker (autobusos de dos pisos) per a arribar a un punt. Però finalment em movia com peix en l'aigua cada cop que vaig anar. 

+ Mestre de llengua estrangera. Puc marxar satisfeta de la petjada que deixaré en la vida d'aquesta família i sobretot dels nens. Ja que han estat exposats a una llengua estrangera (català/castellà) en la etapa on la plasticitat del cervell és la més prolifera per aprendre una llengua. No m'he deixat de sorprendre dia si i dia també de la facilitat que tenia la nena per recordar cançons, els colors, els números... i les ganes d'aprendre'n! 

I per suposat, he perdut la por a parlar en anglès, he après mooooolt de vocabulari en el context de la vida quotidiana i de la vida amb els nens. I he viscut en la pròpia pell quina és la millor manera d'aprendre un idioma: per necessitat i per imitació! 

1) Per necessitat: perquè sinó necessites comunicar-te no sents la necessitat de saber. 

2) Per imitació: com els nens aprenen a parlar: escoltar, escoltar, entendre i repetir. No com un lloro sense sentit, sinó en el dia a dia de tant escoltar expressions i paraules al final et surten soles de forma natural, sense que hagis de construir la frase gramaticalment pensant.  

En definitiva, quines ganes de tornar a casa i veure als meus! Però... com trobaré a faltar la meva segona casa i... la meva segona família :)