Hola! Ho sé ho
sé... ha passat gaire bé un mes des de la darrera entrada! I es que no paro ni
un moment i quan paro és per caure sobre el llit i dormir per carregar piles.
Tenia pendent
explicar-vos la meva experiència a una escola de Southampton i com he vist en
alguns comentaris esteu interessats en com és l’educació aquí.
Bé per començar us
vull explicar les etapes i la organització que és una mica diferent a la
d’Espanya.
A Espanya tenim: de
0 a 3 l’Escola Bressol, de 3 a 5 l’Educació Infantil, de 6 a 12 l’Educació
Primària, de 13 a 16 l’ESO i de 16 a 18 el Batxillerat.
A Anglaterra (que
no a Regne Unit) perquè cada país té les seves competències. És de 0 a 4
Nursery, de 4 a 11 Primary School , de 12 a 16 High School i de 17 a 18
Collage.
Realment son les
mateixes etapes menys la segona l’Educació Infantil (de segon cicle) que no
existeix. Sí, espanta veure que als 4 anys comencen la primària, però realment
dels 4 als 5 anys és un any que li diuen preparatori. Encara no he pogut veure
com funciona aquest curs, però estic molt intrigada, ja us explicaré.
Cal dir que encara
tinc pendent visitar una escola Montessori aquí a Winchester i una escola més
gran també aquí, suposo que quan hagi visitat les 3 escoles podré donar una
visió més global de l’educació a Anglaterra. De moment només us puc explicar la
meva visió en una única escola del tipus Nursery.
Vaig passar el dia
a l’aula dels més grans 3-4 anys i el funcionament em va semblar molt semblant
a (les millors) escoles de Barcelona. Però vaig trobar 7 diferències abismals:
1. Un adult cada 4 nens. Quan
era a l’aula de bon matí pensava: la tutora, la de suport, un altre de suport,
un altre de suport, un altre de.... però quants mestres hi ha per aula? Al
preguntar vaig al·lucinar, hi ha 1 adult cada 4 nens. I en aquella aula hi havia
uns 15 alumnes, per tant uns 4 mestres més algun més que passava per allà. La
organització era molt bona els mestres estaven asseguts al terra en els racons
que més demanda tenien i no sé si era casualitat o que però els nens es
repartien molt bé ells sols pels diferents racons/ambients i solia haver 3-4
nens fent les diverses activitats i una mestra per ells.
2. La riquesa dels diferents llenguatges. Em va agradar la forma d’extreure la riquesa de la immigració a l’aula.
En els cartells dels números, paraules i lletres repartides per tota l’aula
sempre hi havia paraules y números en altres idiomes (àrab, rus,
francès..) Perquè a l’aula hi havia nens
d’aquelles procedències. Em va semblar molt positiu pels nens i em va agradar moltíssim
un taulell que hi havia amb expressions en altres llengües (sempre dels països
de procedència dels nens) bon dia, com
estàs, que aprofiti... I al costat les anotacions per a les mestres per pronunciar-ho
bé. És a dir, que ho fan servir i no ho tenen allà de decoració.
3. Importància de la educació emocional. Sé que ara a Barcelona ja les escoles són cada cop més conscients, però
em va sobtar la quantitat de materials i contes que hi havia per tractar l’educació
emocional.
4.
Fomentar l’autonomia. Vaig trobar que tot estava a la
mida dels infants, em va agradar molt el racó de “arts and crafts” perquè hi
havia unes caixes obertes amb pintures, llapis de colors, enganxines, pompons,
purpurines, papers de molts tipus... tot a la disponibilitat dels infants per
fer i desfer. I pel que vaig veure no es malgastava res i no anava res pel terra, és qüestió de crear
la rutina de cuidar les coses.
5. Embrutar-se es divertit, don’t worry! Un dels racons era una taula de plàstic (del estil de les de les
activitats de Science) on la mestra va posar aigua i purpurina i uns quants
objectes per jugar amb l’aigua. I no passava
res si es mullaven de dalt a baix, o si s’embrutaven amb alguna cosa. Això sí,
si volien jugar amb aigua s’havien de posar un davantal de plàstic. I només els
canviaven de roba si era molest pels nens (mullats o tacats).
6.
Playground. El pati era més aviat petit (encara que
comparat amb alguns de Barcelona seria enorme), però era un bosc petit! Amb arbres,
una caseta, un castell amb tobogan (tot de fusta) i natural!
7.
Entusiasme, vocació i il·lusió. I per finalitzar i per
tirar una mica cap a casa nostre diré que les instal·lacions, els recursos i
materials eren molt enriquidors, però vaig trobar a faltar l’alegria, l’empenta,
la il·lusió... en definitiva la vocació de les mestres tal i com he vist en
moltes escoles de Barcelona. No m’agrada gens quan veig una mestra tractant el
seu treball de forma d’oficina, és a dir, ara toca això ara toca una altre cosa
i tot es va fent i realitzant amb èxit. EEEEEEhh que estàs treballant amb nens,
una mica d’entusiasme, de deixar-te sorprendre i emocionar. Pot ser és el caràcter
anglès o pot ser és que com les mestres de Barcelona no hi ha res :)
I aquesta és la meva experiència a una escola,
estic aprenent milions de cançons en angles a més a més són súper sticky i les
estic tot el dia cantant.
Proximament en poso més.
