lunes, 25 de noviembre de 2013

Taula de llum


Holaaa! Avui us vull ensenyar un projecte que em corria pel cap des del Juny. Va ser al curset de les emocions a Blanquerna amb l’Eva Ribot, que em van entrar mil ganes de fer tot tipus de materials. L’Eva és una artista i encomana les ganes de fer coses genials com la taula de llum.
Gràcies al meu pare la vaig poder fer i us vull ensenyar quuuantes possibilitats té!

1.    Pintem llum!






Com la platja que tinc més aprop està formada per moltes pedretes vaig decidir comprar sorra al Jardilan i com es decorativa hi havia de colors, vaig triar el color negre.

 2.    Mirem radiografies

Una taula de llum pot anar perfecte per a mirar radiografies. Jo he rebuscat per casa i he fet la prova!






Aquesta última sóc jo, sisi la meva primera foto ;)



3.    Calquem i resseguim (grafisme...)


Foto agafada del taulell de Pinterest de fer de Mestres.


4.    Teatre d’ombres xineses

Li he posat unes potetes a la caixa per a que es pugui aguantar així:



Podeu trobar moooltes més idees al taulell de Pinterest del blog Fer de mestres.
http://www.pinterest.com/ferdemestres/taula-de-llum/


Com ho he fet?

Caixa de vins de fusta.
Posar un parell de florescents a dins, fent les connexions oportunes (gràcies papa).
Posar un paper tipo vegetal per a que no es transparentessin els fluorescents (també podeu posar un metacrilat translúcid)


Cargolar una planxa de metacrilat.
I finalment fer la safata a mida per les activitats com la de Pintem llum.
La safata com heu vist es pot posar i treure i s’aguanta mitjançant uns pestells.


Espero que us hagi agradat ;)

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Ser mestra d'Infantil


Avui, com haureu vist al Google és el dia dels Infants i al meu blog no podia faltar una entrada J Si no haguessin infants no sé que seria de mi jeje


Vull fer una petita reflexió perquè a vegades, i per sort, cada cop menys, els i les mestres d’infantil estan molt infravalorats.

Quan estudiava em vaig trobar molts cops que la gent em deia els típics comentaris de “ahh que fas? Enganxes gomets?” “alaa ho fas per les vacances noooo?” “I perquè no fas Primària?”

Aquests comentaris, si em coneixeu, sabreu que m’encenen molt  i m’enfrontava amb qui calgués per tal de defensar la importància de l’Educació Infantil.

Ser mestra d’Educació Infantil és una de les feines amb més responsabilitat que hi ha. Estem educant a les persones que mouran el món el dia de demà. I si les eduquem egoistes, competitives i sense tenir en compte les seves opinions, al dia de demà no ens podrem queixar per tenir una societat egoista, competitiva i conformista.

Senyors, ser mestra d’Infantil és molt més que enganxar gomets, però MOLT MOLT més! No és suficient amb que t’agradin els nens i no, no és suficient amb tenir una mica de paciència..

Ser mestra, és SER, no fer de mestra. És a dir, que ho portem posat, no ens ho podem treure. Per ensenyar s’ha de fer-ho a cor obert i als nens no se’ls pot enganyar. Per ensenyar a compartir, has de saber compartir, per ensenyar a perdonar, has de saber perdonar tu primer, per ensenyar a viure, has de saber com vols viure.

Ser mestra, requereix no deixar d’aprendre mai, no estar mai quieta, esta 100% a la classe. No val desconnectar una estona, cal l’atenció als nens al 100%.

Per les vacances? Per favor, quina ràbia em fa la gent que es pensa que esculls una professió per tal de tenir dos  mesos de vacances al any. I la resta que? A fer que t’agrada? Que trist si la gent pot arribar a pensar així, més d’un cop he pensat que ja posaria a més d’un davant d’una bona classe a veure qui sortia corrents abans , ell o els nens.

I tots aquests que poden arribar a depreciar Infantil, segur que quan tinguin fills voldran a la mestra amb més vocació, més il·lusió i millor preparada per al seu fill. En que quedem, és important o és molt fàcil això de ser mestra?

Bé, com veieu m’encén bastant, i respecte a toooots i totes aquells que m’han dit “Però fes primaria que hi ha més feina”. EEEpp! Que vull ser mestra d’Infantil, vull ser una GRAN mestra d’infantil, es que al que vol ser bomber li posaries a construir manegues? És educació sí, però la especialització és molt important, és millor saber molt de unes coses, que poc de moltíssimes coses.

Infantil és l’etapa més important de la nostra vida, és quan creem la nostra personalitat, quan aprenem a expressar els nostres sentiments, quan aprenem a tractar amb els altres, quan aprenem a estimar-nos a nosaltres mateixos. Infantil és l’etapa que ens condicionarà la resta de la nostra vida i què més important que ser la bastida d’aquestes construccions?

Ser mestra d’Infantil és un honor. S’aprenen tantes coses dels nens...

S’aprèn a començar el dia amb molta il·lusió , amb un somriure, cada dia amb ganes de menjar-se el món. S’aprèn a que un petó és capaç de fer-te oblidar de rancors i rabietes. S’aprèn a ser noble, sincer, s’aprèn a estimar per que si. S’aprèn a tenir curiositat i a fer que cada cosa nova sigui un gran esdeveniment.  S’aprèn la necessitat d’abraçar i ser escoltat. S’aprenen tantes coses que desaprenem quan ens fem grans...


 

Per això m’encanta ser mestra d’Educació Infantil, perquè sents que deixes una petita petjada en cada un d’ells i a la vegada ells et deixen un trosset seu dintre el teu cor.

Així que, encara hi ha algú que em posi alguna pega?

 

Acabo finalment amb aquest poema que m’encanta J


Educar es lo mismo

que poner motor a una barca…

hay que medir, pesar, equilibrar…

… y poner todo en marcha.

Para eso,

uno tiene que llevar en el alma

un poco de marino…

un poco de pirata…

un poco de poeta…

y un kilo y medio de paciencia

concentrada.

 

Pero es consolador soñar

mientras uno trabaja,

que ese barco, ese niño

irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío

llevará nuestra carga de palabras

hacia puertos distantes,

hacia islas lejanas.

 

Soñar que cuando un día

esté durmiendo nuestra propia barca,

en barcos nuevos seguirá

nuestra bandera

enarbolada.

Gabriel Celaya


Feliç dia dels Infants!




domingo, 17 de noviembre de 2013

Competitivitat a l'escola

Bon Diumenge plujos!




M’encanten els dies així, sobretot quan són dies que no cal moure’s de casa. M’agrada sentir que allà fora s’acaba el món i jo estic segura i protegida a casa meva.
 
Aquests dies els aprofito per endreçar coses que mai et dona temps a endreçar, mirar fotos i més fotos, reviure moments únics, llençar coses que realment no són necessàries i reubicar tot aquells materials que vaig guardant “por si a caso”.
 
I ahir a la nit, mentre queia el diluvi universal vaig començar a llegir el meu blog, sí! Com si d’una altre persona es tractes, llegia les entrades que fa mesos vaig escriure i realment em va semblar super interessant! Jajaja sisi em va fer gràcia la sensació d’interessar-me el que jo havia escrit fa mesos i refrescar la memòria en aquelles creences.

Va ser així quan em vaig adonar que el tema del meu treball final de Grau l’havia deixat una mica de banda i que era molt interessant! La competitivitat!

Vull fer una mica de memòria sobre aquest tema, igualment podeu revisar altres entrades com:

1.
Introducció: La competitivitat. Perquè vaig escollir aquest treball.

2. Prezzi, presentació del meu treball
3. Què passa en el nostre interior quan guanyem i quan perdem.

I es que ahir vaig refrescar l’interès que em produeix aquest tema. Perquè de fet la competitivitat és el resultat d’una sèrie de sentiments i emocions tals com l’egoisme o la gelosia.

Com vaig dir en entrades anterior és un comportament natural de l’ésser humà, però que no hem d’emmascarar ni negar que és un instint de lluita i forma part de la naturalesa humana. I recordo les paraules de González-Agápito (2011) que assegura que: Provenim d’una lluita per la pura supervivència i aquest instint natural de lluita és ben present en cadascun de nosaltres.

 
Per tant, no podem ignorar la naturalesa, però si que hem de saber com canalitzar-la, sobre tot com a mestres o persones influents en infants (És a dir, que tots estem implicats).  
 
La competitivitat en l’àmbit educatiu és un tema que durant el transcurs de la història ha tingut molts propulsors i molts detractors. Durant molt de temps, la competitivitat ha estat present en l’educació, sent una eina per a la motivació en el procés educatiu dels infants. En les escoles més tradicionals es creia que només d’aquesta manera els infants progressarien amb l’afany de ser millor que els seus companys i rebre, així, el reconeixement dels mestres.

 
 
I no va ser fins a la fi del segle XX quan es van començar a qüestionar aquests metodologies. Un dels propulsors d’aquestes metodologies més socials va ser Célestin Freinet, que va aportar una pedagogia basada en l’aprenentatge a través de la cooperació en el treball i la motivació per l’esforç. Seguit de Paulo Freire , qui va començar a parlar sobre educació solidària, dialògica i activa.
 
Actualment, hi ha molts sectors en l’educació que reivindiquen la no implantació a l’escola dels valors socials dominants actuals, basats en el comportament competitiu i, fins i tot agressiu, de la vida social i econòmica que ens envolta.
 
 
 
Tot i així, hi ha posicions que segueixen defensant la competitivitat en els processos educatius, de fet, molta gent al conèixer el meu treball em pregunten si la competició és una predisposició natural en l’infant i la societat és competitiva: el treball amb activitats cooperatives no generarà individus inadaptats a la realitat amb la que es trobaran?
 
Jo els hi responc que aquesta pregunta ens duu a la reflexió sobre la concepció de l’educació. Hem d’educar per a la societat en la què ens movem, o per a la societat que volem? Si tenim una concepció de l’educació més conservadora creurem que simplement hem d’adaptar al nen a la societat en la que viu, sense qüestionar-nos si hi ha factors negatius a millorar. En canvi, si partim d’una concepció d’educació on hi ha un reciclatge constant, amb una mirada crítica, l’objectiu és formar persones capaces de tenir opinió pròpia i amb afany de canviar i millorar la societat. Per tant podem entendre que aquesta ideologia no crea infants inadaptats, sinó tot el contrari, infants amb criteri propi i força per a contagiar a la societat de la cultura per a la pau.
 

 
I vosaltres, que creieu? S’ha de fomentar la competitivitat negativa a les escoles?

Hecho con tus sueños


No sé com he anat a parar a aquest video, però m'ha enamorat des de el minut 0:01 i m'agradaria compartir-ho amb vosaltres. Són uns nens i nenes d'una escola de Vigo, que van voler traduir la cançó en lleguatge de signes.

Agafem forces per aquesta setmana!



lunes, 11 de noviembre de 2013

TDAH


Hola a tots!

Estic fent un curset nou J El de les intel·ligències ja l’he acabat i ara m’he apuntat a un altre igual d’interessant i necessari. Aquest curset, que també el faig amb PRISMA, va sobre el Trastorn per dèficit d’atenció  amb o sense hiperactivitat. El conegut TDAH.

El motiu per a voler saber més sobre aquest trastorn és que actualment s’estan diagnosticant molts nens amb aquest trastorn i hi ha persones que estan a favor d’unes metodologies i hi ha d’altres que opinen molt diferent. Així que per tal de crear la meva pròpia opinió em vaig apuntar per aprendre més!

Al inici del curs ens van presentar un joc que em va semblar genial, em vaig tornar boja per a poder-ho trobar per internet i posar-ho al blog, però res, només ho trobava en imatges i jo crec que part de la gràcia és que no tinguis gaire temps per a pensar. Així que... “si Mahoma no va a la montaña, la montaña vendra a Mahoma”. Jajajaj És a dir, que l’he fet jo el joc.

Bé primer de tot feu i desprès ja en parlem ;)

 


Que us ha semblat? Us heu equivocat molt? Que creieu que era necessari per fer bé aquest joc?

Doncs d’aquesta manera tant visual ens van presentar el TDAH.
El TDAH és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes:


1)Dèficit d’atenció.

2)Impulsivitat.

3)Hiperactivitat motriu i/o vocal.

Per a fer aquest joc, es necessitava molta atenció perquè havies d’inhibir un estímul: la lectura. És a dir, que cal que facis ús de la teva atenció selectiva, focalitzar l’atenció en una sola cosa, per a no fer cas a una habilitat (saber llegir) que fa interferència amb l’objectiu del joc.

Per tant fent aquest joc podem comprendre el comportament dels nens amb TDAH quan se’ls hi demana una activitat concreta i no poden inhibir altres estímuls per a centrar-se en l’objectiu. Així que de primera vista sembla que no vulguin fer-ho o que no facin cas.

Són nens que (en l’etapa d’infantil) els hi costa obeir ordres, és com si no les sentissin o no les entenguessin, també solen canviar constantment d’activitat, alguns es belluguen molt i mostren conductes imprudents.

També cal dir que hi ha 4 tipus diferents de TDAH, en els quals els símptomes nombrats anteriorment destacant en més o menys freqüència:

1)      Inatent. (Persones amb Dèficit d’atenció pur)

2)      Hiperactiu-implsiu.

3)      Combinat (Persones que presenten símptomes de manca d’atenció i d’hiperactivitat-impulsivitat)

4)      Restrictiu (persones que compleixen almenys sis criteris d’inatenció i menys de dos criteris d’hiperactivitat-impulsivitat)

Aquest trastorn sol venir associat a altres trastorns com un trastorn d’aprenentatge o trastorn d’oposició (o negativista desafiador). Aquest últim és el que es presenta amb més freqüència.

Poc a poc, a mesura que vagi aprenent us aniré explicant cosetes.


Tornant al joc, quines estratègies heu portat a terme per a assolir l’objectiu del joc?

Us explicaré que vaig fer en el meu cas (el que em van passar a mi era de 200 paraules) : en ocasions mirava i per dir el color correcte tancava els ulls durant uns segons perquè les lletres no em confonguessin. Al principi em costava contestar ràpid, però a mesura que passaven les paraules he agafat confiança, m’he relaxat i no estava tan concentrada, llavors és quan m’he equivocat. És doncs quan m’he tornat a posar en alerta i he buscat una altre estratègia intentant-me fixar només en la última lletra de les paraules per tal d’evitar llegir-la. Tot i que si perdia un mínim la concentració en fixar-me només en la última lletra i el seu color inevitablement el meu cap llegia la paraula i trigava més en contestar.

 

Espero els vostres comentaris!!