Hola! Com ha anat el
dilluns? Avui us vull parlar de Francesco
Tonnuci, un psicopedagog italià. És un psicopedagog especial: fa vinyetes
fent crítica a l'educació, i avui, parlant una mica de les Intel·ligències
Múltiples i la diversitat de cada persona, us volia ensenyar aquesta que m'ha agradat
molt.
Bé crec que
no calen moltes més paraules al veure les vinyetes de Frato, el pseudònim amb
el que se’l coneix a Francesco Tonnuci.
Molts cops en l’educació i en la vida en general tendim a criticar als demès
per no pensar o fer igual que nosaltres i posem fàcilment etiquetes. Però ara
que ja som conscients de que no tothom ha de ser igual i que cadascú té
diferents graus en les diferents intel·ligències, hem de saber respectar més
que mai altres opinions i comportaments. Tenint clar que, abans d’etiquetar a
algú, hem de saber posar-nos en la seva pell. Però...Com va la vostra intel·ligència
interpersonal??
No us preocupeu si en el vostre test d’Intel·ligènciesMúltiples us ha sortit un percentatge
baix, les intel·ligències es poden desenvolupar i millorar. Tampoc us relaxeu
si us han sortit uns grans resultats en aquesta àrea, recordeu que ser empàtic,
solidari i comprensiu s’aconsegueix dia a dia i no en accions aïllades.
Però sé que molts pensareu que dir-ho tot això és molt fàcil... però a la
pràctica, que cal tenir en compte per millorar la vostra Intel·ligència
Interpersonal?
Jo desprès d’investigar bastant he extret humilment els 9 punts que crec que et poden ajudar a millorar la
teva intel·ligència interpersonal.
1. L’empatia.
A vegades aquesta paraula s’utilitza molt a la babalà, però què vol dir ser
empàtic? Ser empàtic vol dir saber-se posar en la pell dels altres per intentar comprendre les seves actituds i, per tant, actuar de la manera més beneficiosa en relació
amb l’altre. Ser empàtic no s’aconsegueix d’un dia per l’altre.
Per a
treballar-ho a l’aula per exemple es poden presentar una sèrie de personatges
amb diferents emocions (trist, enfadat, content, poruc...) i que els nens
intentin explicar que els hi pot haver passat per estar així. D’aquesta manera
sense parlar-ho directament, els infants, també poden expressar experiències pròpies:
que els hi havia passat, com se sentien... i per tant comprendre al personatge
i a la vegada identificar emocions passades.
2. El conte de la tortugueta
sàvia.
Molts mestres sabran de que va aquest conte, però el que pot ser no saben és
que és tan aplicable en nens com en adults. Vols saber el conte de la
tortugueta sàvia?
(He de dir que m’he tornat boja intentant trobar el conte en format youtube,
però no m’ha agradat caaap!!) Així que
us faré 5 cèntims:
Hi
havia una vegada una tortugueta que tenia molts problemes amb els seus amics,
no li agradava compartir, es barallava molt fàcilment, no li agradava escoltar
als mestres.. Cada dia la tortugueta es deia a ella mateixa que
intentaria no posar-se en problemes. Però cada dia s’enfadava, se sentia
frustrada i llavors feia alguna cosa que no havia de fer i ja tenia problemes.
Sentia com si no tingués control sobre el que feia.
Un
dia caminava pel carrer mooolt i molt trista i es va trobar a la tortuga més
vella i més sàvia del barri que li va donar un consell: –“Mira –li
va dir- et
diré un secret: la solució dels teus problemes la tens tu. La solució està amb
tu, vagis on vagis”.
La tortugueta no ho entenia. - “És la teva closca, la teva
closca… És per això que tens una closca. sempre que estiguis enfadada, o et
sentis preocupada, tu el que has de fer és entrar dins teu” I seguir aquests
passos:
1.STOP.
2.Respiro fons.
3.Dic com em sento.
4.Quin problema tinc.
Des de llavors la tortugueta, quan algú la feia enfadar:
abans d’actuar sense pensar, se’n recordava dels consells de la tortuga sàvia i
feia STOP! Es ficava dintre de la seva closca, respirava fons i pensava com se
sentia i perquè, llavors podia tornar a sortir de la closca i parlant
solucionar els problemes amb tranquil·litat.
Aquest és el
conte explicat molt ràpidament, quina aplicació té en grans i en petits? Tenint
present aquest conte quan et passa alguna cosa que et fa enrabiar i que pot ser
actuaries sense pensar... has de dir STOOP! Parar una mica, respirar fons i no
actuar en calent perquè segurament no sigui la millor opció.
3. Ser amable.
Ser amable és bo per a la
salut. Els científics diuen que quan desenvolupem modals de cortesia i
urbanitat, les persones que intercanvien aquets modals acaben beneficiant-se
mútuament. És un efecte conegut com a "èxtasi de la persona que
ajuda", en el qual aplicant les nostres mostres d'educació i conducta,
s'activen un gran nombre d'hormones i neurotransmissors beneficiosos per a la
nostra salut. Molts estudis confirmen que persones amables i compassives tenen
una vida més saludable, perllongada i exitosa que d’altres que viuen
queixant-se i amb mal humor tot el dia.
4. Escolta activa.
Escolta activa vol dir
deixar temps per a que els interlocutors s’expliquin, es comprenguin i donin
peu a un debat coherent escoltant-se els uns als altres i no dient cadascú la
seva individualment.
Llegint sobre això he llegit una reflexió que m’ha fet
pensar i us la vull ensenyar:
La propera vegada que estiguis amb un grup de persones
para-li atenció al nombre de vegades que algú interromp a l'altre a meitat
d'una frase per expressar les seves pròpies idees. Quin percentatge del
temps es produeix veritable diàleg i en què percentatge el que es produeix són
converses paral·leles, cadascun explicant la seva pròpia idea? Quanta gent està
parant-li atenció a la conversa per entendre a l'altre i quanta gent està allí
per expressar les seves pròpies idees? Fixa't també en la teva pròpia
manera d'escoltar. Quan algú t'explica alguna cosa comences a pensar de seguida
en el que tu vas a dir o mantens tota la teva atenció en el que t'explica
l'altre?
Quin percentatge de
la teva atenció està en l'altre i que percentatge està en tu mateix?
Quan tens alguna
cosa a dir segueixes prestant-li la teva atenció a les paraules de l'altre o et
distreus i estàs esperant impacient per ficar cullerada, desitjant que l'altre
acabi?
5. No al
rancor!
Ets una persona rancorosa?
Això pot fer baixar molt la teva intel·ligència interpersonal. Per això també
tinc una “fàbula”
Dos homes
havien compartit injustament una cel·la a la presó durant diversos anys,
suportant tot tipus de maltractaments i humiliacions. Una vegada en llibertat,
es van trobar anys després. Un d'ells va preguntar a l'altre: - Alguna vegada
te’n recordes dels carcellers? - No, gràcies a Déu ja ho vaig oblidar tot – va
contestar - I tu? - Jo continuo odiant-los amb totes les meves forces – va
respondre l'altre. El seu amic ho va mirar uns instants, després va dir: - Ho
sento per tu. - Si això és així, significa que encara et tenen pres.
Això vol dir que a
vegades per sentir ràbia i rancor cap a una persona que t’ha ofès, penses que
et dóna igual, que no t’afecta a tu, però sentint rancor el que estàs fent és donant molta importància al fet i fins
i tot modificant la teva conducta en vers la ràbia o rancor que li tens a
aquesta persona. Realment li vols donar tanta importància!?
Intenta comprendre per què aquesta persona ha actuat així.
6. No hi ha enemics.
“Els infants tendeixen a tenir conductes competitives
negatives, és a dir, veuen els altres companys com una rivalitat. Rivalitat per
a ser el primer que acaba la tasca, o el que sap millor el que el mestre
ensenya, i per tant, aquesta conducta fa que no s’ajudin els uns als altres,
sinó tot el contrari, incita a amagar-se informació o a guardar-se gelosament
la resposta d’una qüestió. Un dels aspectes perjudicials per als infants de la
competitivitat negativa és que veuen a l’altre com a una amenaça. Aquest fet fa
que els infants creguin que per a guanyar ells, necessiten ser millor que els
altres, i per tant, els altres han de perdre.”
“Hem
de tenir present que moltes actituds competitives dels nostres infants són
conductes naturals, però també hem de tenir en compte que moltes són
influenciades per l’ambient.”
“Els infants estan molt influenciats pel que veuen a casa seva, en les
relacions que hi ha al carrer, pels mitjans de comunicació i en la societat en
general. Aquests missatges externs que reben, els inculquen una cultura de la
competitivitat en la que, per arribar al punt més alt, s’han de deixar enrere
als demés. Es fomenta una cultura d’egocentrisme i de mirar per un mateix sense
importar què els hi succeeixi als altres. I que esperem d’uns infants que viuen
en aquest context? Doncs al seu instint natural, s’afegeix aquest reforçament
que els perjudica i els perjudicarà en les seves relacions interpersonals.”
“Cal saber que per a realitzar una bona pràctica educativa s’ha d’ajudar als
infants a canalitzar el seu instint competitiu cap a una competitivitat
positiva. És a dir, fomentar la competició contra un mateix, potenciar la
superació personal. Per fer-ho, és important afavorir l’autoestima pròpia, ja
que és a través de la seguretat i la confiança en un mateix que s’aconsegueix
l’autoconeixement, l’acceptació de les pròpies limitacions i el repte que
suposa, respecte a aquestes limitacions, la superació i l’esforç individual.
Per
tant, per reforçar aquesta actitud, cal tenir molt present que no s’haurien de
comparar els infants, ja que tots els alumnes són diferents i per tant no els
podem comparar, s’ha de respectar la individualitat de cadascun. Així com també
potenciar els diferents talents de cada infant, és a dir, afavorir el descobriment
de les seves capacitats i intel·ligències.”
7. Autocrítica.
Has pensat algun cop com et veuen els demès? Que deuen
pensar de tu? L’autocrítica hauria de ser una eina utilitzada cada dia abans de
dormir, he actuat bé avui? Estic satisfet amb tot el que he fet?
8. La teva personalitat no és excusa.
Pot ser algú pensa que com és tímid no pot tenir la
intel·ligència interpersonal alta, però jo crec que no té res a veure. Una persona pot ser tímida però tenir molta
empatia i control de les emocions amb la qual cosa les amistats que tingui les
mantindrà molt bé i tindrà unes relacions genials amb els seus amics que per
contra una persona sociable i amb escassa empatia mai podria aconseguir.
Així el que consta no és tenir molts coneguts, sinó grans amics.
9. Practica!
Tot això no té sentit, si no tenim la intenció de
canviar allò en el que no som tan bons. Si no practiquem, si no intentem
canviar allò que volem, no podem exigir diferents resultats. Hauríem de fer
nostra la frase d’Einstein: “Si vols resultats diferents, no facis sempre el
mateix”
Què us sembla? Afegiríeu algun punt més?