Ser mestra d'Infantil

Avui, com haureu vist al Google és el dia dels Infants i al meu blog no podia faltar una entrada J Si no haguessin infants no sé que seria de mi jeje

Vull fer una petita reflexió perquè a vegades, i per sort, cada cop menys, els i les mestres d’infantil estan molt infravalorats.

Quan estudiava em vaig trobar molts cops que la gent em deia els típics comentaris de “ahh que fas? Enganxes gomets?” “alaa ho fas per les vacances noooo?” “I perquè no fas Primària?”

Aquests comentaris, si em coneixeu, sabreu que m’encenen molt  i m’enfrontava amb qui calgués per tal de defensar la importància de l’Educació Infantil.

Ser mestra d’Educació Infantil és una de les feines amb més responsabilitat que hi ha. Estem educant a les persones que mouran el món el dia de demà. I si les eduquem egoistes, competitives i sense tenir en compte les seves opinions, al dia de demà no ens podrem queixar per tenir una societat egoista, competitiva i conformista.

Senyors, ser mestra d’Infantil és molt més que enganxar gomets, però MOLT MOLT més! No és suficient amb que t’agradin els nens i no, no és suficient amb tenir una mica de paciència..

Ser mestra, és SER, no fer de mestra. És a dir, que ho portem posat, no ens ho podem treure. Per ensenyar s’ha de fer-ho a cor obert i als nens no se’ls pot enganyar. Per ensenyar a compartir, has de saber compartir, per ensenyar a perdonar, has de saber perdonar tu primer, per ensenyar a viure, has de saber com vols viure.

Ser mestra, requereix no deixar d’aprendre mai, no estar mai quieta, esta 100% a la classe. No val desconnectar una estona, cal l’atenció als nens al 100%.

Per les vacances? Per favor, quina ràbia em fa la gent que es pensa que esculls una professió per tal de tenir dos  mesos de vacances al any. I la resta que? A fer que t’agrada? Que trist si la gent pot arribar a pensar així, més d’un cop he pensat que ja posaria a més d’un davant d’una bona classe a veure qui sortia corrents abans , ell o els nens.

I tots aquests que poden arribar a depreciar Infantil, segur que quan tinguin fills voldran a la mestra amb més vocació, més il·lusió i millor preparada per al seu fill. En que quedem, és important o és molt fàcil això de ser mestra?

Bé, com veieu m’encén bastant, i respecte a toooots i totes aquells que m’han dit “Però fes primaria que hi ha més feina”. EEEpp! Que vull ser mestra d’Infantil, vull ser una GRAN mestra d’infantil, es que al que vol ser bomber li posaries a construir manegues? És educació sí, però la especialització és molt important, és millor saber molt de unes coses, que poc de moltíssimes coses.

Infantil és l’etapa més important de la nostra vida, és quan creem la nostra personalitat, quan aprenem a expressar els nostres sentiments, quan aprenem a tractar amb els altres, quan aprenem a estimar-nos a nosaltres mateixos. Infantil és l’etapa que ens condicionarà la resta de la nostra vida i què més important que ser la bastida d’aquestes construccions?

Ser mestra d’Infantil és un honor. S’aprenen tantes coses dels nens...

S’aprèn a començar el dia amb molta il·lusió , amb un somriure, cada dia amb ganes de menjar-se el món. S’aprèn a que un petó és capaç de fer-te oblidar de rancors i rabietes. S’aprèn a ser noble, sincer, s’aprèn a estimar per que si. S’aprèn a tenir curiositat i a fer que cada cosa nova sigui un gran esdeveniment.  S’aprèn la necessitat d’abraçar i ser escoltat. S’aprenen tantes coses que desaprenem quan ens fem grans...

 

Per això m’encanta ser mestra d’Educació Infantil, perquè sents que deixes una petita petjada en cada un d’ells i a la vegada ells et deixen un trosset seu dintre el teu cor.

Així que, encara hi ha algú que em posi alguna pega?

 

Acabo finalment amb aquest poema que m’encanta J

Educar es lo mismo

que poner motor a una barca…

hay que medir, pesar, equilibrar…

… y poner todo en marcha.

Para eso,

uno tiene que llevar en el alma

un poco de marino…

un poco de pirata…

un poco de poeta…

y un kilo y medio de paciencia

concentrada.

 

Pero es consolador soñar

mientras uno trabaja,

que ese barco, ese niño

irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío

llevará nuestra carga de palabras

hacia puertos distantes,

hacia islas lejanas.

 

Soñar que cuando un día

esté durmiendo nuestra propia barca,

en barcos nuevos seguirá

nuestra bandera

enarbolada.

Gabriel Celaya

Feliç dia dels Infants!