lunes, 14 de octubre de 2013

Intel·ligència Interpersonal



Hola! Com ha anat el dilluns? Avui us vull parlar de Francesco Tonnuci, un psicopedagog italià. És un psicopedagog especial: fa vinyetes fent crítica a l'educació, i avui, parlant una mica de les Intel·ligències Múltiples i la diversitat de cada persona,  us volia ensenyar aquesta que m'ha agradat molt.






Bé crec que no calen moltes més paraules al veure les vinyetes de Frato, el pseudònim amb el que se’l coneix a Francesco Tonnuci.


Molts cops en l’educació i en la vida en general tendim a criticar als demès per no pensar o fer igual que nosaltres i posem fàcilment etiquetes. Però ara que ja som conscients de que no tothom ha de ser igual i que cadascú té diferents graus en les diferents intel·ligències, hem de saber respectar més que mai altres opinions i comportaments. Tenint clar que, abans d’etiquetar a algú, hem de saber posar-nos en la seva pell. Però...Com va la vostra intel·ligència interpersonal??

No us preocupeu si en el vostre test d’Intel·ligènciesMúltiples  us ha sortit un percentatge baix, les intel·ligències es poden desenvolupar i millorar. Tampoc us relaxeu si us han sortit uns grans resultats en aquesta àrea, recordeu que ser empàtic, solidari i comprensiu s’aconsegueix dia a dia i no en accions aïllades.

Però sé que molts pensareu que dir-ho tot això és molt fàcil... però a la pràctica, que cal tenir en compte per millorar la vostra Intel·ligència Interpersonal?

Jo desprès d’investigar bastant he extret humilment
els 9 punts que crec que et poden ajudar a millorar la teva intel·ligència interpersonal.

1. L’empatia.



A vegades aquesta paraula s’utilitza molt a la babalà, però què vol dir ser empàtic? Ser empàtic vol dir saber-se posar en la pell dels altres per intentar comprendre les seves actituds i, per tant,  actuar de la manera més beneficiosa en relació amb l’altre. Ser empàtic no s’aconsegueix d’un dia per l’altre.

Per a treballar-ho a l’aula per exemple es poden presentar una sèrie de personatges amb diferents emocions (trist, enfadat, content, poruc...) i que els nens intentin explicar que els hi pot haver passat per estar així. D’aquesta manera sense parlar-ho directament, els infants, també poden expressar experiències pròpies: que els hi havia passat, com se sentien... i per tant comprendre al personatge i a la vegada identificar emocions passades.


2. El conte de la tortugueta sàvia.


Molts mestres sabran de que va aquest conte, però el que pot ser no saben és que és tan aplicable en nens com en adults. Vols saber el conte de la tortugueta sàvia?

(He de dir que m’he tornat boja intentant trobar el conte en format youtube, però no m’ha agradat caaap!!)  Així que us faré 5 cèntims:

Hi havia una vegada una tortugueta que tenia molts problemes amb els seus amics, no li agradava compartir, es barallava molt fàcilment, no li agradava escoltar als mestres..  Cada dia la tortugueta es deia a ella mateixa que intentaria no posar-se en problemes. Però cada dia s’enfadava, se sentia frustrada i llavors feia alguna cosa que no havia de fer i ja tenia problemes. Sentia com si no tingués control sobre el que feia. 

Un dia caminava pel carrer mooolt i molt trista i es va trobar a la tortuga més vella i més sàvia del barri que li va donar un consell: –“Mira –li va dir- et diré un secret: la solució dels teus problemes la tens tu. La solució està amb tu, vagis on vagis”.   

La tortugueta no ho entenia. - “És la teva closca, la teva closca… És per això que tens una closca. sempre que estiguis enfadada, o et sentis preocupada, tu el que has de fer és entrar dins teu” I seguir aquests passos:

1.STOP.

2.Respiro fons.

3.Dic com em sento.

4.Quin problema tinc.

Des de llavors la tortugueta, quan algú la feia enfadar: abans d’actuar sense pensar, se’n recordava dels consells de la tortuga sàvia i feia STOP! Es ficava dintre de la seva closca, respirava fons i pensava com se sentia i perquè, llavors podia tornar a sortir de la closca i parlant solucionar els problemes amb tranquil·litat.

Aquest és el conte explicat molt ràpidament, quina aplicació té en grans i en petits? Tenint present aquest conte quan et passa alguna cosa que et fa enrabiar i que pot ser actuaries sense pensar... has de dir STOOP! Parar una mica, respirar fons i no actuar en calent perquè segurament no sigui la millor opció. 


3. Ser amable.

Ser amable és bo per a la salut. Els científics diuen que quan desenvolupem modals de cortesia i urbanitat, les persones que intercanvien aquets modals acaben beneficiant-se mútuament. És un efecte conegut com a "èxtasi de la persona que ajuda", en el qual aplicant les nostres mostres d'educació i conducta, s'activen un gran nombre d'hormones i neurotransmissors beneficiosos per a la nostra salut. Molts estudis confirmen que persones amables i compassives tenen una vida més saludable, perllongada i exitosa que d’altres que viuen queixant-se i amb mal humor tot el dia.  


4. Escolta activa.

Escolta activa vol dir deixar temps per a que els interlocutors s’expliquin, es comprenguin i donin peu a un debat coherent escoltant-se els uns als altres i no dient cadascú la seva individualment.

Llegint sobre això he llegit una reflexió que m’ha fet pensar i us la vull ensenyar:


La propera vegada que estiguis amb un grup de persones para-li atenció al nombre de vegades que algú interromp a l'altre a meitat d'una frase per expressar les seves pròpies idees. Quin percentatge del temps es produeix veritable diàleg i en què percentatge el que es produeix són converses paral·leles, cadascun explicant la seva pròpia idea? Quanta gent està parant-li atenció a la conversa per entendre a l'altre i quanta gent està allí per expressar les seves pròpies idees? Fixa't també en la teva pròpia manera d'escoltar. Quan algú t'explica alguna cosa comences a pensar de seguida en el que tu vas a dir o mantens tota la teva atenció en el que t'explica l'altre?
Quin percentatge de la teva atenció està en l'altre i que percentatge està en tu mateix?
Quan tens alguna cosa a dir segueixes prestant-li la teva atenció a les paraules de l'altre o et distreus i estàs esperant impacient per ficar cullerada, desitjant que l'altre acabi?

5. No al rancor!






Ets una persona rancorosa? Això pot fer baixar molt la teva intel·ligència interpersonal. Per això també tinc una “fàbula”

Dos homes havien compartit injustament una cel·la a la presó durant diversos anys, suportant tot tipus de maltractaments i humiliacions. Una vegada en llibertat, es van trobar anys després. Un d'ells va preguntar a l'altre: - Alguna vegada te’n recordes dels carcellers? - No, gràcies a Déu ja ho vaig oblidar tot – va contestar - I tu? - Jo continuo odiant-los amb totes les meves forces – va respondre l'altre. El seu amic ho va mirar uns instants, després va dir: - Ho sento per tu. - Si això és així, significa que encara et tenen pres.

Això vol dir que a vegades per sentir ràbia i rancor cap a una persona que t’ha ofès, penses que et dóna igual, que no t’afecta a tu, però sentint rancor el que estàs  fent és donant molta importància al fet i fins i tot modificant la teva conducta en vers la ràbia o rancor que li tens a aquesta persona. Realment li vols donar tanta importància!?

Intenta comprendre per què aquesta persona ha actuat així.


6. No hi ha enemics.


Aquest apartat fa referència al meu treball Final de Grau sobre la competitivitat en el que he extret alguns fragments:

“Els infants tendeixen a tenir conductes competitives negatives, és a dir, veuen els altres companys com una rivalitat. Rivalitat per a ser el primer que acaba la tasca, o el que sap millor el que el mestre ensenya, i per tant, aquesta conducta fa que no s’ajudin els uns als altres, sinó tot el contrari, incita a amagar-se informació o a guardar-se gelosament la resposta d’una qüestió. Un dels aspectes perjudicials per als infants de la competitivitat negativa és que veuen a l’altre com a una amenaça. Aquest fet fa que els infants creguin que per a guanyar ells, necessiten ser millor que els altres, i per tant, els altres han de perdre.”

“Hem de tenir present que moltes actituds competitives dels nostres infants són conductes naturals, però també hem de tenir en compte que moltes són influenciades per l’ambient.”


“Els infants estan molt influenciats pel que veuen a casa seva, en les relacions que hi ha al carrer, pels mitjans de comunicació i en la societat en general. Aquests missatges externs que reben, els inculquen una cultura de la competitivitat en la que, per arribar al punt més alt, s’han de deixar enrere als demés. Es fomenta una cultura d’egocentrisme i de mirar per un mateix sense importar què els hi succeeixi als altres. I que esperem d’uns infants que viuen en aquest context? Doncs al seu instint natural, s’afegeix aquest reforçament que els perjudica i els perjudicarà en les seves relacions interpersonals.”

“Cal saber que per a realitzar una bona pràctica educativa s’ha d’ajudar als infants a canalitzar el seu instint competitiu cap a una competitivitat positiva. És a dir, fomentar la competició contra un mateix, potenciar la superació personal. Per fer-ho, és important afavorir l’autoestima pròpia, ja que és a través de la seguretat i la confiança en un mateix que s’aconsegueix l’autoconeixement, l’acceptació de les pròpies limitacions i el repte que suposa, respecte a aquestes limitacions, la superació i l’esforç individual.

Per tant, per reforçar aquesta actitud, cal tenir molt present que no s’haurien de comparar els infants, ja que tots els alumnes són diferents i per tant no els podem comparar, s’ha de respectar la individualitat de cadascun. Així com també potenciar els diferents talents de cada infant, és a dir, afavorir el descobriment de les seves capacitats i intel·ligències.”

7. Autocrítica.


Has pensat algun cop com et veuen els demès? Que deuen pensar de tu? L’autocrítica hauria de ser una eina utilitzada cada dia abans de dormir, he actuat bé avui? Estic satisfet amb tot el que he fet?

8. La teva personalitat no és excusa.

Pot ser algú pensa que com és tímid no pot tenir la intel·ligència interpersonal alta, però jo crec que no té res a veure. Una persona pot ser tímida però tenir molta empatia i control de les emocions amb la qual cosa les amistats que tingui les mantindrà molt bé i tindrà unes relacions genials amb els seus amics que per contra una persona sociable i amb escassa empatia mai podria aconseguir. Així el que consta no és tenir molts coneguts, sinó grans amics.

9. Practica!

Tot això no té sentit, si no tenim la intenció de canviar allò en el que no som tan bons. Si no practiquem, si no intentem canviar allò que volem, no podem exigir diferents resultats. Hauríem de fer nostra la frase d’Einstein: “Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”


Què us sembla? Afegiríeu algun punt més?


2 comentarios:

  1. Molt entenidor i enriquidor. La teva cosina Gemma m'ha parlat del teu blog i m'encanta. Jo gestiono el blog de l'Ampa de l'escola:
    http://www.escoladeparesampadelta.blogspot.com.es/
    m'agradaria posar algún article teu, puc?
    Carme

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Carme! Jejej ay la Gemma, quina bona publicitat em fa! Clar que pots posar un article! Digues que és meu i estem en pau :) jeje

      Moltes gràcies per dedicar-me el teu temps! Un petonet!

      Eliminar